Definició
Nom que es donava, al País Valencià, durant la guerra de Successió del segle XVIII, als partidaris del rei arxiduc Carles III.
Etimologia
Segons Coromines, prové de maula, ‘artifici enganyós’, de miolar o maular, ‘mot imitatiu de la veu del gat’, «provinent de la idea del gat astut i traïdorenc […], vist el nom sarcàstic de maulets que aplicaren els botiflers als nostres patriotes».
Usos
El 19 d’abril del 1708, el castell d’Alacant era lliurat als borbònics, i per fi Felip V no tenia cap resistència militar en tot el territori valencià. La conquista va resultar definitiva, a pesar de les partides de maulets que encara van lluitar algun temps. Poc més endavant, el 1710, els aliats van aconseguir nous èxits transitoris a Aragó i a Castella, i la restauració dels furs aragonesos (abolits també abans per Felip V) va alimentar algunes esperances al Regne de València.
Joan F. Mira, Almansa 1707: després de la batalla (Alzira: Bromera, 2006), pàg. 98
Tema de la setmana
Mots trets del llibre de Joan F. Mira, Almansa 1707. Després de la batalla. Avui fa 300 anys de la batalla d’Almansa
un gran treball . Superb!! Feicitacions