Definició
1 Representació teatral en què l’actor imita personatges, explica una història o descriu una situació a base de gestos i sons, però sense paraules.
2 Actor que representa mims.
3 Acció de mimar, activitat del mim.
Etimologia
Del llatí mimus, i aquest, del grec mîmos [μῖμος], ‘actor, imitador’, mot de creació expressiva.
Usos
Un dia em varen deixar penetrar a la clausura i, entre la gran austeritat i el silenci, vaig fer un descobriment insòlit: allà dins es practicava el mim a totes hores, perquè, com que els frares quasi no podien parlar entre ells, per comunicar-se utilitzaven una autèntica sofisticació gestual. Naturalment, amb aquelles especials característiques de llenguatge, vaig arribar a la conclusió que tampoc no m’hauria estat gaire difícil fer-me l’amo de la Trapa.
Albert Boadella, Memòries d’un bufó (Madrid: Espasa-Calpe, 2001), pàg. 305El primer espectacle de mim, en sentit estricte, al qual hem assistit en la nostra vida s’ha desenvolupat sobre la taula del menjador. Un havent dinat el pare, o potser l’avi, ha avançat cap a nosaltres l’índex i el dit del mig, els ha fet caminar a passes recolzant-se ara en l’un, ara en l’altre, i ha simulat un home que se’ns aproximava amb aires de facècia. De vegades aquest home bidigital donava puntades de peu a les molles de pa.
Xavier Fàbregas, Tradicions, mites i creences dels catalans (Barcelona: Edicions 62, 1979), pàg. 172
Tema de la setmana
Aprofitant que avui és el Dia Mundial del Teatre i que el teatre del món sempre té el teló alçat, com deia Josep Pla, hem pensat d’aplegar uns quants mots relacionats amb el món de les arts escèniques (fa un parell de setmanes en vam tenir un avançament amb vodevil i astracanada, i encara una mica més enllà amb l’onomatopeica claca). El d’avui és particularment adient, ja que a més és un mot de creació expressiva que ve del grec, i dels grecs antics ens han pervingut molts mots relacionats amb el teatre (i amb molts altres àmbits, no cal dir-ho), com ara tragèdia, còmic i comèdia, cor (i coral i corifeu), escena, drama… i el mateix mot teatre, de théatron, derivat de theáomai, que vol dir ‘mirar‘ o ‘contemplar’.