Definició
Peça teatral en un acte, de carà cter còmic i popular.
Etimologia
Del castellà sainete, derivat de saÃn, ‘greix’, del llatà vulgar saginum, ‘greix dels animals’; primer significà un ‘mos gustós’, després ‘qualsevol cosa que complau’ i d’aquÃ, figuradament, ‘peça teatral divertida que s’intercalava en una comèdia o es feia al final’. D’aquesta mateixa arrel provenen els mots ‘sagÃ’ o ‘saïm’ (greix d’un animal) i ‘ensaïmada’.
Usos
Els mateixos burgesos que muntaven Jocs Florals i escrivien englantines en català , parlaven castellà a casa. El poble —les classes mitjana i obrera— dedicava els seus sarcasmes més à cids a aquells trà nsfugues de la llengua. Una gran massa de literatura popular del XIX i del principi del XX treu un excel·lent partit còmic de la burla adreçada als castellanitzants. Hi ha una paraula en el vocabulari de la capital, «coentor», que ve a ésser sinònim de «cursileria», però que al·ludeix particularment a l’afectació que suposava, en un valencià , de parlar castellà . Els graciosos sainets d’Eduard Escalante presenten una variada galeria de «coents», que feien les delÃcies de l’auditori teatral del nostre segle passat.
Nosaltres, els valencians (Barcelona: Edicions 62, 1962)
Tema de la setmana
Teatre