Definició
Vent del sud (migjorn equival a migdia o sud).
El refrany «Migjorn, aigua enjorn» ens adverteix que si bufa el vent del sud, aviat plourà. «Vent migjorn, no hi torn»: ho diuen els pagesos i els mariners, perquè aquest vent és dolent per als seus treballs. Els pescadors de canya solen dir: «Migjorn, en arribar me’n torn», perquè és vent dolent per a la pesca (Mallorca, Menorca).
Etimologia
De mig i jorn; jorn ve del llatí diurnus, ‘diürn, de dia’, substantivat en llatí tardà en el sentit de ‘temps diürn’, dia, per oposició a ‘temps nocturn’, nit; derivat de dius, ‘dia’, i aquest vinculat a dies, ‘dia’.
Usos
Veles e vents han mos desigs complir,
Ausiàs March, poema XLVI («Veles e vents han mos desigs complir…»)
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d’ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.El migjorn prové del sud i el seu nom, com quasi tots els altres, emana del llatí mediu diurnu, en al·lusió al pas del sol per la meitat del seu curs. La creença més estesa no el considera bo, ni per a la pesca, ni la navegació, i com que és poc freqüent, se’l sol confondre amb els seus veïns, tant d’una banda, xaloc, com de l’altra, llebeig. El pescadors de l’illa de Tabarca l’anomenen «cartagener» (asseguren que abans d’aparèixer Zaplana).
Julià Garcia i Soler, «La rosa dels vents» (Información [Alacant], 4 de setembre del 2003)
Tema de la setmana
Vents
.jpg){kind=link}