Les mèl·leres de Mallorca des de fa mesos han minvat, quasi desaparegut a alguns llocs. N’han trobades de mortes. En principi, es deia que podria ser una malaltia, car hi havia mèl·leres mortes en captivitat. Uns altres deien que eren mortes per enverinament. Aquest pareix ser el cas. L’ús de verins químics, legals, usats per al tractament d’algunes plagues que afecten l’agricultura serien la causa de la mort d’aquests aucells.

Climent Picornell, «Mèl·leres mortes, tardor silenciosa (en petit)» (Diari de Balears, 15 de novembre del 2002)

A partir d’aquell moment, Goethe no va deixar de cantussejar àries de Mozart: al Fòrum, davant de l’Arc de Triomf de Constantí, al Colosseu. Un sol de tardor lluïa en un cel blau esbatanat i l’aire era pur, d’una frescor humida; les merles passaven alliberant els seus crits d’alarma i, tot plegat, produïa en l’esperit una dolça ingravidesa, una pregona sensació de llibertat i felicitat.

Martí Domínguez, El secret de Goethe (Barcelona: Edicions 62, 1999), pàg. 30