També hi havia un matrimoni gran, els Bonet, encantadors de debò, que sabien com eren les coses d’abans de la guerra, però no les coses que diuen els llibres, sinó les petites, insignificants menuderies de cada dia, de com es vivia. I ho explicaven sense ràbia i sense enyorança, sinó amb sentit de l’humor i bonhomia.

Isabel-Clara Simó, Una ombra fosca, com un núvol de tempesta (Barcelona: Columna, 1992)

Li havia agradat aquella nit solitària. No sentia fred ni calor, i es trobava en una bona disposició per resseguir totes les menuderies de la casa, fins aquelles que mai no li havien merescut l’atenció, absorbida com estava per la lectura seguida i pel neguit constant d’acabar els treballs.

Olga Xirinacs, Al meu cap una llosa (Barcelona: Proa, 1985)