La novetat és que a la diversitat d’opinions se li diu col·laboracionisme amb el terror, i els discrepants amb el poder som sospitosos, sabeu de què? no de ser comunistes, ni maçons, ni rojos, ni tan sols de menjacapellans: som sospitosos de ser nazis. Donat que tenim aquest estigma a sobre, l’obligació dels nostres governants és eradicar-nos de la vida pública, aïllar-nos perquè no contaminem, il·legalitzar no sols els nostres actes sinó la nostra existència.

Isabel-Clara Simó, «Demència» (Avui, 15 de setembre del 2002)

L’humor ha presidit molts moments importants del que he viscut, però quan he sentit el dolor d’un simple còlic nefrític no he estat capaç d’improvisar una sola ironia. Per tant, dedueixo que, com tants germans de la meva espècie, faré el ridícul a l’hora final, i tampoc no seria sorprenent que acabés demanant l’ajuda d’un intermediari del Senyor. Fa pocs anys, m’explicava un amic menjacapellans de Jafre com es va veure obligat a arreglar els papers amb urgència quan es trobà una nit per terra al mig del poble, víctima d’un infart. Notablement sorprès per la burocràcia en aquella circumstància complicada, vaig preguntar-li el significat de l’expressió arreglar papers, i ell em va contestar expedit: «Hòstia santa! Doncs resar tot el que recordava».

Albert Boadella, Memòries d’un bufó (Madrid: Espasa-Calpe, 2001), pàg. 408