Definició
Actitud d’indiferència respecte a alguna cosa que hauria d’interessar o de preocupar. De fet, és l’actitud pròpia del menfot, que es pot definir com ‘aquell que té igual de tot, que no li importa ni el preocupa res, que se’n fot de tot’.
«Diuen que la nostra època és propensa a les depravacions i el menfotisme», escrivia Joan Fuster a El descrèdit de la realitat.
Etimologia
De menfot, aglutinació de me’n fot, del verb fotre, del llatí vulgar fŭttĕre, llatí clàssic fŭtŭĕre, ‘copular, fer el coit’.
Usos
Ja pareix que va perdent-se
Joan Valls i Jordà, «Dèficit d’urbanitat» (Ciudad de Alcoy, 14 de gener de 1975)
el bon estil ciutadà,
l’elegància de conducta,
la decència i el trellat.
Si així anem, dins de poc temps
Els forasters nos diran
que el menfotisme en Alcoi
és endèmic i fatal.El practicant del menfotisme —diguem-ne, provisionalment, del «tant se me’n dóna»— abasta, d’alguna manera, a intuir el pes i l’exigència del món dels valors, però s’hi gira d’esquena, arronsa els muscles i salta tranquil·lament l’obstacle que li oposa.
Joan Fuster, Diari 1952-1960 (Barcelona: Edicions 62, 1969)
Tema de la setmana
El borum i els gospins. El lèxic tradicional d’Alcoi en l’obra de Joan Valls Jordà, d’Eugeni S. Reig