clòtxina f

Definició

clòtxinesMol·lusc lamel·libranqui de l’espècie Mytilus galloprovincialis que té una closca allargada de color negre. És un comestible molt gustós i molt apreciat.

Per extensió, mol·lusc lamel·libranqui de l’espècie Mytilus edulis que, com l’anterior, té una closca allargada de color negre i viu formant colònies sobre roques, però és més gran que aquell i no tan gustós. L’espècie Mytilus galloprovincialis és el musclo mediterrani i l’espècie Mytilus edulis és el musclo atlàntic.

El vocable clòtxina, heretat de la parla dels mossàrabs prejaumins, és molt utilitzat a València, a on s’usa fins i tot quan es parla castellà.

¿Recordes aquelles clòtxines que ens feen en els barracons de la platja quan érem menuts? ¡Allò era glòria!

Etimologia

Mot valencià d’ascendència mossàrab, germà de l’italià chiòcciola, ‘caragol’, i potser del mossàrab qáuqana, ídem: provinents del llatí vulgar clŏcĭla, alteració del llatí cochlĕa, ‘petxina’ (forma adoptada del grec κοχλίας).

Usos

  • Una notícia han donat
    que et posa el cor en un crit
    informant que en ple Madrid
    cruelment s’han intoxicat
    durant un nupcial convit
    dues famílies contentes
    menjant clòtxines pudentes
    i gambes que s’han florit.

    Joan Valls i Jordà, «Cançó de Serafí» (Ciudad de Alcoy, 16 de juliol de 1968)
  • Pep fartava com un llop:
    llagostins, gambes i crancs,
    sépia, caragols, cigales,
    tonyina, polp, lluç i rap
    paraven al seu estómac
    que s’inflava com un sac,
    i quan demanava clòtxines
    se les solia menjar
    a grosses, com Pantagruel
    si haguera ressuscitat.

    Joan Valls i Jordà, «Estiuenca a vora-mar» (28 d’agost de 1973)

Tema de la setmana

Mots trets d’El borum i els gospins. El lèxic tradicional d’Alcoi en l’obra de Joan Valls Jordà, d’Eugeni S. Reig

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

3 comentaris a “clòtxina”

  1. Jesús Bernat Agut — Almassora

    De nord a sud, Almassora és el darrer poble costaner on diem ‘musclo’. Després, Borriana parla de petxinot i ja des de Nules són clòtxines, que fins i tot són ‘clochinas’ en el castellà del Cap i Casal. Darrerament, els grans supermercats han introduït clòtxines com el mot valencià dels llocs on diem musclo… I ‘mejillons’ quan van enllaunats. La retolació segueix sent un tema pendent al País Valencià.

    Respon
    • Simó Segura — Vila-real

      L’ús de clòtxina entre els castellanoparlants de València, probablement per interés comercial, ha desplaçat el de “mejillón” per anomenar les clòtxines més barates que no són de prop, per exemple les gallegues. Diria que és un fenomen semblant al de diferenciar el plàtan de la banana.

      Respon
  2. Pep Bru — Cambrils

    Interessant el comentari del Jesús. A Itàlia passa una cosa semblant: la denominació “dialectal” (entre cometes perquè en realitat en el cas italià es tracta de llengües diferents) derivada de cochlea s’està imposant a llocs on el mot tradicional era l’equivalent al nostre ‘musclo’. A la Ligúria hi va haver fins i tot una forta polèmica perquè en una peixateria els van obligar a substituir ‘moscoli’ per ‘cozze’.
    Sobre aquest tema, vegeu la part final d’aquest article (és meu, disculpeu l’spam! 😉 ):
    http://elpetitespolit.blogspot.com.es/2016/09/desig-de-mar-actualitzacio.html

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

tallómenfotisme