Les romanes es distribuïen per tota la ciutat, mentre que itàliques i egípcies es repartien les ribes del riu: unes a la dreta, les altres a l’esquerra. Quan havien de travessar-lo, feien servir el pont que els corresponia segons la seva casta. Així, les romanes transportaven la seva humanitat pel pont Haifal, sòlid i estable; les itàliques, amants de la noblesa de la fusta, utilitzaven el Quebratxo; i les egípcies, en homenatge a les seves compatriotes de Tebes —hàbils en l’arquitectura de maons—, travessaven el riu pel pont de pedra.

Vicenç Pagès Jordà, «La creació de l’escriptura», dins En companyia de l’altre (Barcelona: Edicions 62, 1999)

Quan d’un tros de terra, o fins i tot una muntanya, algú diu que és seva, menteix o és un presumptuós; la terra no és cosa que hagi creat l’home, no és una cosa feta com una casa de maons o un carro de fusta i ferro, que algú ha construït.

Marta Cardona, Una història particular (Barcelona: Angle, 2011)