Definició
1 Pedra gran i plana utilitzada principalment per a pavimentar.
2 Pedra forta, tallada en forma prismàtica de bon gruix, que s’utilitza per a pavimentar carrers i carreteres; llambordí.
Els manifestants van arrencar les llambordes del carrer per llançar-les contra la policia.
Etimologia
Probablement del francès lambourde, ‘suport per a sostenir parquets o paviments’, segurament del francès antic laon, ‘post’ (del fràncic lado, ‘tauló, post’), i bourde, ‘bigueta’, d’on la combinació la(o)nbourde, pròpiament ‘bigueta que sosté les posts’.
Usos
Caminaré París en pluja de diumenge:
Josep Lluís Roig, «París», dins Oasi breu (València: Tàndem, 2001)
per les llambordes humides relliscarà
la pena com un bes de bronze al jardins
de Rodin. Ningú dirà cap nom:
passejarem pel riu de tons marrons
on, tanmateix, s’entesten a esbossar-se les esglésies,
els arbres, el cel en pluja de diumenge
i on, per uns instants, tan sols per uns moments,
veurem el món —en un enllaç de mans— més bell.Roma es fragmenta en mil bocinets, esdevé una constel·lació inesgotable de racons, de cantonades, de cels, de pluges, de gespes, de voreres i de llambordes, de taules de bar que he compartit amb ell. Cau un ruixat sobtat al damunt de les cúpules de Santa Maria Maggiore, i Roma ja no és Roma, és Salzburg (Salzburg xops fins als ossos, encara sense la nena, el primer bar per refugiar-nos resulta ser el d’un hotel, un àtic de vidre des d’on es veuen totes les teulades sobre les quals cau l’aigua sense treva).
Imma Monsó, Un home de paraula (Barcelona: La Magrana, 2006), pàg. 161
Tema de la setmana
Mots relacionats amb l’arquitectura i la construcció