bòbila f

Definició

Forn continu de coure rajoles, teules, maons o altra obra de terra, normalment construït prop del terral d’on és extreta l’argila que n’és la primera matèria.

Etimologia

Molt probablement d’una forma germànica búwitha, ‘habitatge’.

Usos

  • Cinc anys després, la idea ha pres cos. Amb un cost d’inversions inicials de nou milions d’euros, la bòbila de Belianes ha entrat en funcionament tot just fa tres mesos, amb una producció dedicada exclusivament a maons de gran format (50 cm x 50 cm) destinats a treballs d’envans i interiors d’habitatges.

    , «Maons de paper» (El Temps, 18-24 de febrer del 2003)
  • També hi havia, a la sortida de la població, una tintoreria, una fàbrica de fils, una bòbila, la xemeneia alta i vermella enmig del camp de clavellers, una fàbrica de canyella, de safrà i de blau per a la roba, una impremta, on l’Andreu Crous treballava, i la fàbrica de raigs de bicicleta. El cronista pensà que, quan el poble quedés unit a la capital, els habitants no en quedarien estranyats.

    Blai Bonet, Haceldama (Barcelona: Aymà, 1959), pàg. 25

Tema de la setmana

Termes relacionats amb l’arquitectura i la construcció

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

enteixinatllinda