Definició
Estructura inferior d’un sostre pla o en volta constituïda per l’encreuament de bigues i motllures que formen caselles quadrilàteres o poligonals. En algunes comarques, sostre.
També: teginat, treginat
Etimologia
Derivat de teginar, ‘fer un teginat’, i aquest de tangí, ‘perol de metall’, antigament tagín, com a nom col·lectiu aplicat a un sostre motllurat amb espais còncaus com de cassoletes o tangins, en darrer terme del grec tágenon, ‘paella’.
Usos
Des de fa uns mesos Manuel Chirivella i Alícia Soriano exposen la seva col·lecció de pintura contemporània al palau de Joan de Valeriola, situat a l’esquena del Mercat Central, a unes passes només de Ca Revolta, al cor mateix de Velluters. Un edifici tan ric com la mateixa col·lecció, un palau que data del segle XIV, quan els Valeriola, també, van ser una família de possibles i es van permetre la instal·lació d’un dels millors teginats de l’època. No debades, són més de 400 metres quadrats de sostres recuperats del desastre, de l’enderroc a què estava condemnat aquest edifici.
Salva Giménez, «El desafiament de l’art» (El Temps, 27 de desembre del 2005)El Palau dels Lloctinents, de Barcelona (1547-1557), obra d’Antoni Carbonell, té unes façanes gòtiques però amb balustres i cornises renaixents, i les seves portes adovellades donen pas a un pati on arcs i voltes a la italiana descansen sobre columnes toscanes. Al costat, l’escala es cobreix amb un enteixinat de fusta ricament tallat de motius renaixents, amb galeria al volt, com el de la Generalitat de València.
Alexandre Cirici i Pellicer, L’arquitectura catalana (Palma: Moll, 1955)
Tema de la setmana
Termes relacionats amb l’arquitectura