Definició
Persona que té cura de les malalties de les bèsties; veterinari.
Etimologia
Alteració de l’antic marescal, del germànic fràncic marhskalk, ‘cavallerís major’, compost de marh, ‘cavall’, i skalk, ‘servidor’; mot germà de l’occità antic marescal, ‘cap militar; veterinari’ i el francès maréchal, ‘mariscal’.
Usos
Que per més que els senyors de la Reial Acadèmia de Bones Lletres diguin el que vulguin, quan surti un nou setmanari en un racó de «Lleyda», sortirà amb les «normes de l’Institut»; quan un manescal humil vulgui publicar una monografia per curar la neurastènia dels conills, la publicarà amb les «normes», i els bons senyors de l’Acadèmia poden fer tantes ortografies com vulguin, però no faran res més que perdre el temps o que cercar tres peus al gat, que ve a ésser una mateixa cosa.
Josep M. de Sagarra, «Tres peus al gat» (La Publicitat, 3 de febrer del 1924), reproduït a L’ànima de les coses (Barcelona: Quaderns Crema, 2001), pàg. 232«Ai, veterinari!», diuen amb una caiguda d’ulls que pretén encarnar, per contrast, la fascinació de la bellesa ideal i fent amb la mà aquell gest de displicència del qui vol apartar de la vista de la seva imaginació una imatge desagradable. Aquest gest, el vaig veure fer de petit i per primera vegada a la meva tia Dolors. Aquesta senyora tenia el batxillerat, portava unes ulleres amb un cordonet negre i parlava amb una veu rondinaire, segura i tètrica. Solia dir que la paraula manescal —car en aquella època era corrent d’anomenar manescals els veterinaris, al meu entendre amb gran plausibilitat— feia olor de fems de quadra i d’àcid fènic.
Josep Pla, El carrer Estret (1951), dins Els pagesos (Barcelona: Destino, 1968), pàg. 523
Tema de la setmana
Els protagonistes de la tria d’aquesta setmana sou vosaltres, els subscriptors de ‘Cada dia un mot’. Gràcies a tothom pels suggeriments que ens feu de mots i temes. Si a més del suggeriment trobeu una citació que l’exemplifiqui, n’hi haurà per a llogar-hi cadires. El d’avui és de Josep M. Guasch i Gras, de Gavà (Baix Llobregat).