El mot merescal és d’origen fràncic, antiga llengua germànica parlada pels francs. A Alcoi i altres llocs del migjorn valencià es pronuncia exactament tal com ho he escrit, amb la conservació de la r etimològica. A la resta del domini lingüístic valencià s’utilitza la variant formal menescal.
Un bon exemple de la variant menescal el tenim en els versos següents que trobem en l’obra A l’ombra del campanar, del poeta castellonenc Bernat Artola:
Al senyor veterinari
tots li diuen menescal
i és el cas que li sap mal
puix li pareix ordinari,
perquè ell és de capital.
Eugeni S. Reig, Valencià en perill d’extinció, segona edició revisada i augmentada (2005)
Torneu a manescal
Comentaris recents
sol i vern
Ahir em vaig enganyar: en lloc de posar nitrogen (...
a empentes i rodolons
Aquí caic, aquí m'aixeco (o ací caic, allà m'a...
a empentes i rodolons
Aquesta frase sempre m'ha agradat molt. És compan...
comptat i debatut
Fet i fotut, per extensió a l'Em...
sol i vern
"L’allioli no és pas substància per a menjar-l...