El mot merescal és d’origen fràncic, antiga llengua germànica parlada pels francs. A Alcoi i altres llocs del migjorn valencià es pronuncia exactament tal com ho he escrit, amb la conservació de la r etimològica. A la resta del domini lingüístic valencià s’utilitza la variant formal menescal.
Un bon exemple de la variant menescal el tenim en els versos següents que trobem en l’obra A l’ombra del campanar, del poeta castellonenc Bernat Artola:
Al senyor veterinari
tots li diuen menescal
i és el cas que li sap mal
puix li pareix ordinari,
perquè ell és de capital.
Eugeni S. Reig, Valencià en perill d’extinció, segona edició revisada i augmentada (2005)
Torneu a manescal
Comentaris recents
tant li fa naps com cols
Quan la meva mare deia [...]...
del seu pa farà sopes
https://rodamots.cat/qui-no-te-un-all-te-una-ceba/...
del seu pa farà sopes
Com el tema va d’aliments, trobo a faltar “qui...
tant li fa naps com cols
Interessant l'ampliació dels naps i les cols. Per...
cara de pomes agres
No és l'única variant amb fruites perquè també...