El mot merescal és d’origen fràncic, antiga llengua germànica parlada pels francs. A Alcoi i altres llocs del migjorn valencià es pronuncia exactament tal com ho he escrit, amb la conservació de la r etimològica. A la resta del domini lingüístic valencià s’utilitza la variant formal menescal.
Un bon exemple de la variant menescal el tenim en els versos següents que trobem en l’obra A l’ombra del campanar, del poeta castellonenc Bernat Artola:
Al senyor veterinari
tots li diuen menescal
i és el cas que li sap mal
puix li pareix ordinari,
perquè ell és de capital.
Eugeni S. Reig, Valencià en perill d’extinció, segona edició revisada i augmentada (2005)
Torneu a manescal
Comentaris recents
tenir la mà trencada (en una activitat)
El meu pare, del barri de la Ribera de Barcelona, ...
el prometre no fa pobre
Ep, que aquesta és una altra! https://rodamots...
el prometre no fa pobre
"El paper és molt sofrit". Pots escriure allò qu...
el prometre no fa pobre
A mi em sona més demanar no fa p...
el prometre no fa pobre
Excel·lent elecció per a una jornada de tancamen...