Casaldàliga va néixer a Balsareny el 16 de febrer de l’any 1928. Era el fill de cal lleter. Del seu pare, en conserva una imatge nítida: «Era un home sobri, silenciós, meditatiu i molt sensible. Li agradava molt el cinema, munyia les vaques al matí i a la tarda i de vegades s’escapava per poder anar a veure alguna pel·lícula». La seva mare era l’altra cara de la moneda: xerraire, manefla, tensa i molt influïda per la tradició d’una família de tractants de bestiar.

Francesc Escribano, Descalç sobre la terra vermella. Vida del bisbe Pere Casaldàliga (Barcelona: Edicions 62, 1999), pàg. 76

Va picar amb el bastó a terra. Molt teatral, el marquès: però és que cadascú es desfoga com pot i el marquès s’esbravava fent discursos als imprudents que li queien a l’abast mentre no fossin gent de l’alta societat, amb els quals el marquès se servia d’un tracte distant i irònic perquè mai no hauria sofert de viure la humiliació que el baró de Xerta o la comtessa de l’Asalto o el de Perelada o qualsevol d’aquells manefles sabessin que ell, que havia estat el més poderós dels nobles barcelonins en l’època de l’insigne Carles Tercer, patia.

Jaume Cabré, Senyoria (Barcelona: Proa, 2004 [1991]), pàg. 176