Definició
Planta herbà cia perenne de la famÃlia de les linà cies (Linum suffructicosum), de fulles linears, flors blanques o d’un blanc violaci, força grosses, i fruits en cà psula, que es fa a les brolles i a les pastures seques de les terres mediterrà nies occidentals.
Etimologia
De maleït, de maleir, del llatà male dīcĕre, ‘parlar malament’.
Usos
Les maleïdes són les flors més blanques. Esclaten en los talussos aspres. Les veus de lluny, amb les seues tiges i fulles primÃssimes i seques i sense quasi color, amb una certa dèria punxadora que encara les fa més vistoses.
Roser Vernet, Lo mig del món (Barcelona: Club Editor, 2023), pà g. 41
  La marededeu les va batejar i maleir alhora perquè proclamaren que eren més blanques que el seu mantell. Agosarades i folles elles. Ho serien, però mai no farien ni gota d’aulor. I aixà és: són ben òrfenes de tota fragà ncia.Blancafina, glop de neu,
lli cabrera, maleïda,
flor de la Mare de Déu.Floreta de blanc purÃssim,
Celdoni Fonoll, «Maleïda», dins Herbes amigues (Barcelona: Pòrtic, 2009), pà g. 15
vÃctima d’embruixament,
que perd els pètals com volves,
al primer sotrac del vent.
Tema de la setmana
Si la setmana passada vèiem uns quants mots derivats de flor, aquesta veurem unes quantes flors de debò.
Això em van ensenyar sobre esta flor: Quan li va demanar a la Marededéu ser més blanca que ella, li va dir:
“Més blanca que jo serà s, però virtut no en tindrà s”.