Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les linàcies (Linum suffructicosum), de fulles linears, flors blanques o d’un blanc violaci, força grosses, i fruits en càpsula, que es fa a les brolles i a les pastures seques de les terres mediterrànies occidentals.
Etimologia
De maleït, de maleir, del llatí male dīcĕre, ‘parlar malament’.
Usos
Les maleïdes són les flors més blanques. Esclaten en los talussos aspres. Les veus de lluny, amb les seues tiges i fulles primíssimes i seques i sense quasi color, amb una certa dèria punxadora que encara les fa més vistoses.
Roser Vernet, Lo mig del món (Barcelona: Club Editor, 2023), pàg. 41
La marededeu les va batejar i maleir alhora perquè proclamaren que eren més blanques que el seu mantell. Agosarades i folles elles. Ho serien, però mai no farien ni gota d’aulor. I així és: són ben òrfenes de tota fragància.Blancafina, glop de neu,
lli cabrera, maleïda,
flor de la Mare de Déu.Floreta de blanc puríssim,
Celdoni Fonoll, «Maleïda», dins Herbes amigues (Barcelona: Pòrtic, 2009), pàg. 15
víctima d’embruixament,
que perd els pètals com volves,
al primer sotrac del vent.
Tema de la setmana
Si la setmana passada vèiem uns quants mots derivats de flor, aquesta veurem unes quantes flors de debò.