Definició
Efecte de lluir; reflexos d’una cosa que lluu.
La lluïssor dels seus ulls.
Etimologia
De lluir, del llatà lÅ«cÄ“re, mateix significat, d’una arrel bà sica luc-, ‘ésser lluminós, aclarir’. Més mots de la mateixa famÃlia són deslluir, enlluernar, lucidesa, lluent, lluentor i lluentó.
Usos
Hi havia una lluïssor viva al cel, que es desprenia a poc a poc de la claror diürna. El gat de la tripulació s’esmunyà amb ondulacions elegants darrere un cilindre de cordes, i el cuiner sortà tot fumant.
Josep Vallverdú, Trampa sota les aigües (1965)
  Els llums d’Atenes s’anaven encenent i s’estenien com un mantell de cuques de llum en els vessants més allunyats.   —Passa, tu! —li va ordenar un dels pastors.
Josep Vallverdú, Rovelló (1969)
  Els pastors són gent que tenen un gran afecte als gossos. Els gossos són els seus més directes col·laboradors, i encara que no sigui de raça, si en troben un, sempre l’acullen.
  Se’l miraren una estona, li feren alguna moixaina i li ensenyaren un tros de cansalada rà ncia.
  El Rovelló no se’n sabia avenir. Uns desconeguts que li oferien menjar. El llum d’oli que havien encès desprenia una lluïssor minsa, vermellosa. El pastor, amb la mà enlaire, continuava oferint la cansalada.
  El Rovelló tingué un impuls. Va fer la tombarella, dos cops seguits i després, amb la boca oberta, reclamà la teca.
  Els pastors rigueren de bon grat, li donaren el tall, li tustaren l’esquena i portant-lo en un racó li van dir:
  —Jeu aquà i si sents llops, avisa’ns, eh?
Tema de la setmana
Mots i passatges de Josep Vallverdú
