Definició
1 Estat d’ànim del qui tem algú o alguna cosa, el fet de témer.
La temor de la mort. Aquelles paraules li van fer perdre tota la temor.
2 Respecte, veneració.
Sentia una temor reverencial envers els pares.
Etimologia
Del llatí tĭmor, -ōris, mateix significat. Més mots de la mateixa família són témer, temença, atemorir, temorós i timidesa.
Usos
Els seus ulls tornaren a recórrer el paper que s’havia tret de la butxaca, curosament plegat: «…i tot això t’ho dic, fill meu, perquè la meva temor que no ens tornarem a veure és molt gran. Ens envolten greus perills. La situació a la nostra illa de Pyranos ha variat molt, per bé que aparentment tot segueixi igual. Jo, per la meva banda, t’haig de fer algunes confessions que no puc dir-te per escrit, perquè cal que sigui extremament prudent en els punts a què fan referència.»
Josep Vallverdú, Trampa sota les aigües (Barcelona: Estela, 1965)La temor i la gana fan de mal recordar. En vam passar molta, de temor, i de gana. Quan bombardejaven, al principi, anàvem a la pedrera de la Cinta. Queda a prop de la casa de la muntanya on vam passar la guerra. Uns veïns hi havien fet com unes cavitats entre les roques de pedra groguenca. Recordo anar-hi corrents, com a esperitats, en vore els avions.
Cinta Arasa, Escales avall (Barcelona: Columna, 2021)
Tema de la setmana
Els mots que veurem aquesta setmana (la darrera en què n’enviem abans de fer vacances fins al setembre) són molt comuns i tenen una particularitat: per influència del castellà sovint els diem en masculí quan antigament —i genuïnament, per tant— eren mots femenins. El diccionari els atribueix el gènere «masculí o femení», però aquí volem reivindicar-ne el femení, i prou veurem si aquesta iniciativa s’escampa i sortim una mica de les errors a què ens mena això de ser tan dependents de la llengua del costat. Per a més informació, llegiu l’article de Joan Bosch «Masculí o femení?».