Definició
Etimologia
Probablement d’una base cèltica (ex)leuci(d)are o (ex)laucidare, ‘llampegar’ (a causa de l’espurneig que provoca el ferrer batent el ferro), derivada de l’arrel indoeuropea leuko-, ‘blanc, brillar’.
Usos
El manteniment de les escarpres, tallantons, pics, tascons i altres eines de tall ens el feia l’Arnau, un ferrer amb forja que hi havia a la plaça del Pedró cantonada amb Hospital. Aquest, com els vellets de Reina Amàlia, també cobrava al comptat per cada paquet d’eines que ens llossava.
Joan Josep Isern, «Dia de pago», al seu blog Totxanes, totxos i maons, 14/09/2015A mitjan vesprada va ser el soterrar, tot el poble darrere el taüt de Toni el ferrer, tots vessant vertaderes llàgrimes.
Enric Valor, «El ferrer de Bèlgida», dins Rondalles valencianes 3 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)
—Qui ferrarà ací d’avui en avant?
—Qui llussiarà les relles tan bé com ell ho feia?
—Potser vindrà Tonet de la Corretgera a quedar-se amo de la ferreria de son pare.
—Bé aniria això!
—Ja veurem…
Tema de la setmana
Mots relacionats amb el camp i els pagesos suggerits pels subscriptors de RodaMots. El d’avui ens el va proposar Carles Galdón, de Real de Montroi (Ribera Alta).
El pare, quan jo era petit i feia el boig em deia si estava ben llossat. Estar ben o mal llossat és una expressió eminentment pagesa, no sé si en teniu constància en algun altre lloc.
Al Diccionari català valencià balear hi ha aquestes locucions:
a) Llossar les orelles: agusar-les, procurar que hi sentin millor (Vallès, Penedès). «Fes-te llossar les orelles!»: es diu a aquell qui no entén allò que li diuen.—b) Tenir les orelles a llossar: esser un poc sord, dur d’orella (Vallès, Penedès).
Doncs sí, també ho deia, això de fer-se llossar les orelles!!
A casa havia sentit dir d’algú que no tenia prou enteniment que “li falta una llossada”, i sempre ho havia relacionat amb “llossada” de “llossa” (cullera gran, com recull el DCVB). Però veig un punt més de sentit en aquesta altra expressió.
Hi ha algun motiu per escriure “llossar” amb dues esses i mantenir “lloçol” (dret associat a la farga de destret) amb “ç”? Sospito que es tracta del mateix radical.