Els cigrons i les mongetes, i el gra cuit en general, s’escudellava eixint de l’olla dins de paperines fetes a mida que en podien contenir mitja lliura o la lliura sencera, o lliura i mitja o dues lliures, segons la gana dels ganàpies que tornaven a casa a l’hora de dinar.

Pep Palau, «Menjar sense mesura», La Bugadera, segle II, núm. 2 (Barcelona: La Magrana, 2002), pàg. 108

Un jueu, Jafia ben David de Monçó, arribaria a ser batlle de la ciutat [Lleida]. Com a administrador dels béns i possessions del comte, Jafia estampava la seva signatura en caràcters llatins en documents sobre impostos i afers fiscals, exempcions de taxes i escriptures de fundació de noves viles cristianes a la comarca, en la qual fixà els límits de la ciutat de Lleida. Exercí aquest càrrec durant divuit anys (1167-1185), sobretot al servei del comte rei Alfons el Cast, fill del comte Ramon Berenguer IV, de qui rebé quantiosos dons, com un obrador, una casa, una pensió alimentària diària (dues lliures de carn de moltó de l’escorxador musulmà), cellers i cases amb permís per llogar-les tant a jueus com a musulmans. Un altre jueu anomenat Bonafós ben Jafudà també arribaria a ser batlle de Lleida entre el 1201 i el 1207.

Manuel Forcano, Els jueus catalans (Barcelona: Angle, 2014)