L’alcohol corria per la taula amb generositat. El Serrat reia molt, sorollós i barrilaire, quan guanyava, i quan perdia somreia deportivament. Però es notava que no ho era gaire, de deportiu, perquè al mínim pretext es posava a discutir les regles del joc amb l’obstinació d’un lletrat reglamentista i lligamosques. Per fer-lo content, van haver d’anul·lar la jugada més d’un cop.

Carles Casajuana, Bondage (Barcelona: Quaderns Crema, 1989), pàg. 159

És digne de remarcar també algunes novetats diplomàtiques que semblen tenir origen a les contrades organyeses, com la d’indicar la filiació uterina dels testimonis (costum després generalitzat arreu en les convinences i juraments de fidelitat). La nissaga materna és emprada d’antuvi pel prevere Sançbert a primeries de l’any 1016. Després aquest procediment serà imitat per un seu deixeble, el sacerdot Onofred, que en farà ús ininterromput des el 22 de gener de 1024. Onofred, meticulós com era, fins i tot recorrerà a la indicació de la filiació paterna i materna en l’escripturització d’una compra del susdit Sançbert (que devia ésser un autèntic lligamosques) feta l’11 de juny de 1034.

Jesús Alturo i Tània Alaix, Lletres que parlen. Viatge als orígens del català (Barcelona: La Magrana, 2023)