Hotel del Molí, a Dulhac. Em llevo i esmorzo a fora, a la terrassa, al costat de la font, sentint la cançó de l’aigua. Esmorzar, encara, mig a l’antiga usança. Vull dir amb pa, diguem-ne de pagès, que m’he de llescar jo mateix —tot el que vulgui, és clar— i confitura feta a casa, de gerd i de maduixa, a discreció. Com que deuen comptar que hi ha clients avesats als usos estàndards, no deixen de presentar un parell de racions individuals de confitura industrial, en els petits recipients de plàstic. Me n’enduc un, que vaig pel món sense menjar.

Albert Jané, Tal dia farà l’any (Barcelona: El Llamp, 1991), pàg. 201

Tu, diligent i sense dir paraula,
amb ton esguard has beneït el pa,
i quan el llesques i ens el dónes, fa
una claror de sol damunt la taula
que ens ennobleix les ganes de menjar.

Josep M. López-Picó, Obres completes (1948)