· la dona de la mirada fonda se’n va anar a viure a l’illa roja-i-negra · el seu esguard era tan fort que tot el que mirava (més enllà del deure de veure) desapareixia · fou així com començà l’èxode dels habitants de l’illa · ella estava cada dia més sola i la terra més buida · un dia no en va quedar res · només una dona a la deriva ·

Meritxell Cucurella-Jorba, «Plouen pedres que ens esquiven!», dins Intemperància roig encès (Pollença: El Gall, 2009), pàg. 47