com pa beneit

Definició

Abundantment i amb gran facilitat.

Donar, repartir, una cosa com pa beneit.

Quan va sortir al mercat, aquell disc es va vendre com pa beneit.

S’usa normalment amb els verbs anar, donar, ésser, repartir, vendre, etc.

Usos

  • El maig del 1924 el pare [Josep M. Folch i Torres] publicava Quan floriran els ametllers, la primera de les novel·les de la «Biblioteca Gentil», creada i editada per ell mateix, en la qual es preveia l’aparició d’una novel·leta cada mes al preu d’una modesta pesseta.
       L’èxit, moral i material, va ser fabulós. Els quiosquers i llibreters no se’n sabien avenir. Allò es venia com pa beneït. L’explosió de popularitat no tenia precedents en el mercat del llibre català.

    Ramon Folch i Camarasa, Bon dia, pare! (1968)
  • Ja en tenim una altra al sac: [la traducció al txec de La plaça del Diamant] ja és la que fa sis, en espera de la set —la japonesa— i de la vuit —l’alemanya—. Mentrestant la 9a catalana es va venent com pa beneit, de manera que ja ens anem acostant de mica en mica a aquella 10a edició que vau preveure ben profèticament en un moment en què semblava ben impossible que un llibre català pogués arribar mai de la vida als 5.000 exemplars venuts. I de la Plaça ja ens acostem als 20.000!

    Carta de Joan Sales a Mercè Rodoreda, 23.03.1973, a Cartes completes (1960-1983) (Barcelona: Club Editor, 2008), pàg. 504

Tema de la setmana

En una carta a Mercè Rodoreda, Joan Sales es demana: «per cert, ¿on és que venen pa beneit i qui és que en compra?»). Aquests dies veiem mots relacionats amb el pa.

Temes i etiquetes

3 comentaris a “com pa beneit”

  1. Ramon Àvalos i Calomarde — Sabadell

    Més que abundantment repartida, no hauria de ser amb gran demanda, o amb gran acceptació; és a dir una cosa moooolt ben rebuda?

    Si més no és el sentit que jo li dono.

    Respon
  2. Ramon Torrents — Barcelona

    Hi ha definicions que convé llegir atentament, com les del DCVB: https://dcvb.iec.cat/results.asp?Word=beneit, fins al final:
    “Etim.: del llatí bĕnĕdĭctu, mat. sign. || 1, 2, que es convertí en *bĕndĭctu, *benectu, *beneitu, beneit. Per altra part el mateix participi llatí seguí una altra evolució, conservant la ĕ protònica i convertint-se la ĭ en ī per influència de l’infinitiu benedīcere, d’on resultaren les etapes *benedīttu, benesit, beneït. Aquesta darrera forma és la que perdura com a participi verbal, mentres que beneit ja no té valor verbal, sinó purament nominal.”

    Al costat d’aquesta, llegiu la de beneït: https://dcvb.iec.cat/results.asp?Word=bene%EFt&Id=21995&search=bene%EFt

    Per proximitat semàntica (dialectal), és bo de no ignorar un cas paral·lel en pur, accepció 4: https://dcvb.iec.cat/results.asp?Word=pur&Id=116620&search=pur

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

llescarguimbarro