Definició
1 Eximir de la feina, d’un càrrec, etc., per vellesa o altres motius, una persona i assenyalar-li una pensió vitalícia.
2 (pron.) Obtenir la jubilació.
Ja compta les setmanes que li falten per a jubilar-se.
Etimologia
Del llatí jubilare, ‘fer crits d’alegria’.
Usos
L’hidra jacobina, liberal —diguem-ne liberal— o aliberal, no sembla disposada a jubilar-se, en aquesta trista i inconcebible península en què vivim.
Joan Fuster, Nosaltres, els valencians (Barcelona: Edicions 62, 1962)I no em sé estar de fer un parèntesi i admirar-me del fet que jubilar vulgui dir ‘experimentar una viva alegria’ i sigui pres del llatí iubilare, que vol dir ‘llançar crits de gran goig’. És clar que, segons ens explica Coromines, en el sentit d”exempció de treball’ és degut a la influència de jubileu, que ve del llatí iubilaeus, ‘solemnitat jueva celebrada cada cinquanta anys’, pres de l’hebreu yobel, que és el ‘corn de banya de marrà, amb el qual es dava el senyal d’aquesta festa’.
Jaume Cabré, La matèria de l’esperit (Barcelona: Proa, 2005), pàg. 77
Tema de la setmana
«Els mots són al nostre abast amb un rastre de vida al darrere. Quan en fem ús, la majoria de cops, no la investiguem, aquesta història. Però en té, com cada un dels ésser humans i dels pobles de la terra», diu Maria Barbal. D’aquesta vida i aquesta història que amaguen els mots en diem etimologies: aquesta setmana en veurem algunes de curioses.