Definició
Inclinació que pren o que té alguna cosa.
Tenir mal jaient pot voler dir ‘moure’s molt una persona quan dorm’: El meu home té molt mal jaient. Jaient també pot voler dir ‘manera defectuosa de posar una part del cos’: Aquest nen ha agafat el jaient d’amorrar el cap a la taula quan escriu (Diccionari pràctic i complementari de la llengua catalana).
Etimologia
Usos
I creixes i t’escampes; quan la planície et manca
Jacint Verdaguer, Oda a Barcelona (1883)
t’enfiles a les costes doblant-te a llur jaient;
en totes les que et volten un barri teu s’embranca
que, onada sobre onada, tu amunt vas empenyent.—Ànsia, Marianna! Quina matinada has feta petar! —exclamà el bon home.— Quants ne criaria, una mare!
Joaquim Ruyra, El rem de trenta-quatre (1904)
—Bon dia, patró —li vaig dir.— El llit ès una mica dur, però la vostra passatgera hi ha trobat el jaient. Ja devem ser qui sap a on: oi?
Tema de la setmana
Gerundis que han esdevingut noms