En èpoques de crisi, s’aguditza l’enginy per guanyar-se les garrofes. Sobretot esdevenen molt enginyosos els entabanadors. Un comercial de la companyia del gas que va visitar un col·lega va fer veure que s’esgarrifava davant de la caldera de la casa, va treure cinta adhesiva, la va precintar amb una rapidesa extraordinària tot apel·lant al risc d’explosió de l’estri i li va comunicar al client que la caldera s’havia de canviar ipso facto. Estupefacte va quedar el client, convençut del bon funcionament de l’estri domèstic, valorat en 6.000 euros, pagament que els de la companyia, però, ja se li havien ofert a finançar. Consultes i peritatges van demostrar que l’artefacte d’escalfar estava en perfectes condicions. Les arts del comercial sobrepassaven l’enginy per ranejar l’engany.

Tura Soler, «Regals enverinats» (Presència, 27 de maig del 2011)

Segons la moral catòlica, senyor secretari, adquirir un preservatiu, una transacció comercial com qualsevol altra en aparença, implica ipso facto un pecat mortal, i hi afegeixo la llatinada perquè resulti més esglaiador. Una falta d’aquesta gravetat factura el comprador a l’infern, a patir-hi eternament refinadíssimes tortures si el penediment, la confessió i l’absolució no el netegen abans de morir d’una transgressió tan horrible.

Jesús Moncada, «Obres piadoses», dins Calaveres atònites (Barcelona: La Magrana, 1999)