Els estatuts català, basc o gallec, per exemple, es refereixen, com és sabut, al «poble català», al «poble basc» o al «poble gallec» com a subjecte dels estatuts respectius. Referir-se al «pueblo de las provincias valencianas» no era solament una expressió «poco solemne, tan de literatura administrativa» i «un tanto pedestre» —com encertadament assenyalava Josep Benet en el debat del Senat—, sinó que expressava alguna cosa més i, de fet, tradueix la inveterada hostilitat de la dreta autòctona a reconéixer la identitat global del poble valencià.

Roig i blau. La transició democràtica valenciana (València: Tàndem, 2002), pàg. 313