N’hi ha molts que creuen que ara ja no cal tocar res i resulta més còmode mantenir per sempre els greuges patits per milers de famílies que perderen per sempre el rastre dels seus éssers estimats. I un be negre amb potes rosses! Ha arribat l’hora, no d’obrir antigues ferides sinó de tancar-les per sempre, que ja han supurat durant massa temps a l’ànima de moltes persones. I mai no és tard si la causa és justa. Tant per a les milers de famílies de desapareguts que reclamen saber on estan enterrats els seus éssers estimats com per als que anys després hem hagut de patir la notícia que aquests éssers es troben enterrats al costat del seu botxí com a botí de guerra.

Joan Pinyol, «S’ha acabat! (7)» (L’Enllaç dels Anoiencs, 23 d’octubre del 2008)

I és que veure una piloteta perseguida per vint-i-dos milionaris no té cap interès si no s’acompanya d’una mica de sociologia de saló. Quan van jugar Txèquia contra Alemanya, alguns comentaristes van dir que els txecs estalviarien forces perquè ja estaven classificats. I un be negre. Els seguidors s’haurien tirat a sobre del seu equip si hagués desaprofitat l’ocasió de vèncer els enemics de la Segona Guerra Mundial.

Ada Castells, «Ha arribat el gran dia» (Avui, 4 de juliol del 2004)