Definició
Fer pujar enlaire alguna cosa estirant la corda de la qual penja.
El 14 d’abril del 1931 al migdia, Lluís Companys hissà la bandera republicana espanyola al balcó de l’Ajuntament de Barcelona.
Etimologia
Probablement del francès hisser, d’origen onomatopeic, que degué tenir primitivament el sentit d’aquissar, instigar. El punt de partida fou l’imperatiu hissa, usat com a expressió exhortativa i urgidora per a la marineria que hissava una vela, un arbre, una bandera, etc. També trobem documentat ‘hissar els gossos’, que mostra l’origen onomatopeic del mot: hiss!
Usos
La barca, a rem, vela pansida, feia via lentament, petita com una closca de nou, i a la seua dreta passaven a poc a poc els penya-segats de color mel del cap de Sant Antoni. Sobtadament, però, va moure un llevantet inquietant, i començà a picar-se la mar, abans massa assossegada. Jaume hissà la vela i, a bona marxa, va doblar el morro del cap i es trobà en un bell en sec a les envistes de la badia de Xàbia.
Enric Valor, «La mare dels peixos», dins Rondalles valencianes 1 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999), pàg. 68Però En Covetes ja no anava de més raons. Li tirà sa banya, i es seu poal amb sos pocs peixos que havia agafat, hissà vela i… cap a casa s’ha dit!, sense voler sebre si es dimoni es negava o què.
Joan Castelló i Guasch, Rondaies d’Eivissa (Palma: Moll, 1955)
Tema de la setmana
Una cosa són les onomatopeies, com ara nyic-nyic o xap o les que vèiem la setmana passada, i una altra són els mots d’origen onomatopeic, és a dir, que es deriven d’onomatopeies, tot i que no sempre en siguem conscients. Qui ho diria, per exemple, que un mot com tàpia deriva del tap! tap! que fan els materials que es compacten per construir-les?