Desembarcava a Barcelona. Sense cinc cèntims. Es feia portar al Ritz en taxi. Deia al caixer de l’hotel:
   —Pagueu el cotxe, que no tinc canvi.
   Pocs dies després, ja granejava. Era corredor de la casa Ford. Tenia auto propi. Passava més dies a Tossa que a Barcelona.

Sebastià Gasch, París, 1940 (Barcelona: Quaderns Crema, 2001), pàg. 75

Cal dir, en veritat, que l’autor té bona cura de matisar les seves afirmacions, caminant amb prudència i cautela per l’intrincat camí reconstructiu; i en són bona prova les continuades expressions de «és probable», «és versemblant», «sembla indicar», i altres d’anàlogues, que granegen en les seves planes.

Arcadi Garcia, introducció al diplomatari, Llibre del Consolat de Mar (Barcelona: Rafael Dalmau, 1987), vol. 3