Definició
1 Dit d’aquell a qui agrada de menjar bé i amb plats abundosos.
ésser gormand (d’alguna cosa) Tenir una predilecció especial per alguna mena de menjar.
La mainada és gormanda de xocolata. Els conills són gormands de pastanagues.
2 Llaminer, llépol.
Etimologia
Usos
L’Anton, lo carnisser, tenia una
Albert Saisset, «Casaire i casador», dins Catalanades del Rosselló (Perpinyà: Labau, 1965), pàg. 101
minyona
que volia casar amb en Pere, un veí.
En Pere era un gormand, i tothom ho sabia;
xo fa que lo pare, un bon dia,
per millor réixer a l’agafar,
li diu: «Fes-me lo pler de venir a sopar
a l’hivern, cada nit, a casa;
ja sabes qu’hi ha bona brasa,
i, com estimes lo qu’és bo,
vinc de llogar, defora, a la teua intenció,
una cuinera renomada.»
Tema de la setmana
Si el quetxup de divendres passat era un manlleu gastronòmic, el gormand d’avui és un menjador manllevat. La qual cosa ens permet introduir el tema d’aquesta setmana, que és precisament el de termes relacionats amb l’activitat de menjar… Per cert, que el poema d’Albert Saisset encetat avui continua (i acaba) amb el mot de demà. Bon profit!