Definició
1 Tenir sol·lícitament cura d’algú fent tot allò que ell tot sol no podria o no sabria fer.
Morta la seva filla, pobre vellet, qui el gomboldarà?
2 Posar alguna cosa en condicions que la facin més apta a un objecte.
Com heu gomboldat aquests matalassos?
Etimologia
D’origen incert, probablement del llatí convolare, ‘reunir-se afectuosament, afanyar-se a fer una cosa’ i el seu freqüentatiu convolitare; hi pot haver influït també el verb cumulare, ‘acumular’.
Usos
La sorpresa dels panteons que eren millors de dins que de fora motivava converses plenes de ressentiment:
Pere Calders, «Aquí descansa Nevares» (1967)
—No te’n vas adonar, que al costat del nostre hi havia un sepulcre amb finestres?
—Sí, però tu et vas enamorar de les lletres de llautó…
O bé discutien els emplaçaments, ja que hi havia avingudes cèntriques i carrers secundaris, que establien entre ells unes diferències desconegudes abans. Lalo Nevares ho atribuïa tot a l’elevació del nivell de vida, que donava consciència cívica al seu estol. Se sentia paternal, amb unes ales amples sota les quals gomboldava la seva pobra gent, sense veure que els ciris de gas l’arrengleraven a la banda dels tirans.—Estava molt contenta, perquè, amb es dinerets que havíem arreplegats, havíem comprat una caseta i un llagut, i llavors jo feia es darrer viatge per a guanyar unes peces de sardinals. ¡Ja mai més viatjar!… Viuríem junts. Jo seria pescador… patró de barcada… Un bon descans. Sa meva veieta em gomboldaria: sempre la tindria as meu costat com un àngel de sa gorda. Ella tot això m’ho deia amb ets uis. ¡Que me’n deien, de coses, ets uis d’aquella dona! A sa llinda de sa porta ens vàrem abraçar sense pensar mals averanys i em va dir: «Porta’m melons d’Alacant» «Prou, dona, prou.» ¡Sa sang de ses venes, li hauria donat, si me l’hagués demanada!…
Joaquim Ruyra, El rem de trenta-quatre (1904)
Tema de la setmana
Aquesta és l’última setmana abans de les vacances d’estiu que enviem els mots, i per celebrar que som a punt d’arribar als 6.000 seguidors al Twitter (qui vol ser el que fa 6.000? Animeu-vos-hi!), vosaltres teniu la paraula: recollirem uns quants dels suggeriments que ens heu fet (els altres ja rodaran més endavant). El d’avui és de Joan Ibáñez, de Barcelona.
A Figueres, la meva família sempre n’ha dit AGOMBOLAR, no sé si per equivocació o per derivació de la que és la paraula correcta.
Que tingueu bones vacances, ben merescudes. Jo us esperaré impacient!!
Tens raó, la primera accepció d’agombolar coincideix amb gomboldar: http://rodamots.cat/agombolar/
Hola Rodamots. Molt agraïda per una aclaració que mig em consola de no dir les paraules correctes. Gràcies i bon estiu!!
A Castelló diem comboiar.
[via Twitter: https://twitter.com/MjoseArnau/status/755031014108430336%5D [també: acomboiar]
A València també ens acomboiem per tal d´aconseguir allò que volem