Definició
Etimologia
De gerra, de l’àrab gárra, mateix significat, amb la variant antiga jarra, pronunciacions diferents de l’àrab vulgar hispànic per causes locals i socials.
Usos
No em vaig fixar en el gerro que tenia damunt la tauleta fins al dia que vaig ajudar la mare a canviar-li els llençols. La mare va aconsellar-me que no el toqués. «Un gerro amb tapa?», vaig fer. «És el tiet», va mussitar. «Però no em vas dir que se l’emportarien els àngels?»
Miracle Sala, «La dent», dins La força de les paraules (Valls: Cossetània, 2017), pàg. 88—Tranquil, amic, què t’han fet?
Pau Faner, El mal de la guerra (Barcelona: Proa, 2013)
—Que potser ets el capellà?
Marc Roses va buscar el gerro de l’aigua i va provar de fer-lo beure. El pres va fer un salt enrere, tot i que semblava que no tindria tanta força, i es protegia la boca amb les mans.
—No, no! Més aigua no.
Tema de la setmana
Què tenen els noms acabats en o àtona que no ens acaben de fer el pes? Doncs que sovint s’assemblen molt al castellà i ens fan pensar que els hem importat. Però no sempre és així, n’hi ha de ben legítims i ufanosos, com els que veurem aquesta setmana.
Quina diferència hi ha entre gerro i gerra?
Diuen David Paloma i Albert Rico a No et confonguis! Diccionari de mots que es confonen:
gerra, gerro Aquests substantius serveixen per anomenar determinats tipus de recipients, que es diferencien per la grandària i la forma. La gerra és un atuell de terrissa, vidre o metall, de boca ampla i que es va fent més estreta fins a la base; antigament s’usava per mesurar líquids, gra. El gerro, en canvi, és més petit, pot dur nansa i bec, i s’usa per servir el vi, l’aigua, etc., també per posar-hi flors…
En valencià no emprem gerro, usem pitxer. Gerra sí, però té un altre significat. Correspon al castellà tinaja.
Sí que emprem “gerro” en valencià; però el nostre “gerro”, a diferència del “pitxer”, no sol dur ansa ni bec, i és exclusivament ornamental (amb flors o sense). Correspon al castellà “jarrón”.
El pitxer, en aquestes contrades, no és mai un gerro. S’hi poden posar flors, com si fos un gerro, però això només ho fa qui no té un gerro a mà. Si el pitxer és d’un pam de mida, serveix per a contenir aigua, vi, llet, etc., i adollar-ne al got amb què bevem. Si és de la mida d’un got o d’un tassó, s’hi beu directament. El gerro, en canvi, sol ser de mida d’un pam en amunt, i és exclusivament ornamental. Quant a la gerra, n’hi ha de petites, però típicament són grans, fins i tot enormes, es gasten per a contenir oli, salmorra, etc., es cobreixen amb una tapa solta, que sol ser de suro (les més petites) o de fusta, i per a extraure’n part del contingut cal emprar un cas.
A Paterna, l’Horta, tenim la font del Gerro. L’estació del trenet (metrovalència) duu el nom, com el polígon industrial, en castellà: Fuente del Jarro.
Crec que, en els mots que admeten les variants de masculí i femení, el masculí es refereix a l’element normal, i el femení a l’equivalent però de mida més grossa. Per exemple, cabàs – cabassa, porró – porrona, gerro – gerra, jac – jaca, etc.
No sé pas si això té excepcions, però pel que tinc entès és una mena de norma consagrada per l’ús.
Em deixava una observació personal sobre la preferència que avui sembla dominant en el sentit de preferir “gerra” a “gerro”, que diria que respon al pànic pels mots acabats en “o” àtona i també al dubte que causen els usos d’aquests dos mots en castellà.
Eduard, com diria Bausset,molt i quinze teu.