Gerro
Part defora llisquen enfilalls de raïm
—al·legoria d’un vi que ningú no recollirà—,
llimones, signes efímers, un gest:
fràgil cal·ligrafia que rosega el fang.
La seva forma enclou el temps,
el buit pregon que li dóna sentit
i perfà la forma mateixa, l’espai.
Com ales d’insecte s’abrusen les hores,
els records percacen el silenci:
mira d’aprehendre la peça,
la pols i les cendres del mur, l’intangible fil
del pensament, l’indret on habita el poema
—aquest inexpressable no-res.
Antoni Clapés, «Gerro», dins Llavors abandonaries Greifswald (2001), reproduït a Paraula encesa. Antologia de poesia catalana dels últims cent anys, a cura de Pere Ballart i Jordi Julià (Barcelona: Viena, 2012)
Comentaris recents
desenfeinat -ada
Un dia vaig comprar un llibret en una fira d'antig...
terregada
Aquí en diuen això... https://recordsdeterrassa...
terregada
Em pregunto d'on ve la denominació de la botifarr...
terregada
Al carbó menut que s'emprava per al braser, a Val...
terregada
On visc jo, St. Feliu de Guíxols, també donàvem...