fullaraca f

Definició

Fullam sec.

El vent arremolina la fullaraca.

També s’usa en sentit figurat: Un llibre insubstancial, en què tot és fullaraca.

També: fullaca

Etimologia

De fulla, del llatí folia, plural del neutre folium, ‘full’, inicialment usat com a mot col·lectiu i estès després a designar cada fulla de les plantes.

Usos

  • «Res més estrany que la facultat d’observació», escriu l’entomòleg francès Réaumur. Pensava en ell mentre deixava passar els minuts vora una col devorada per unes erugues gruixudes i inquietants. El vent de ponent del dia anterior havia alçat en ratxes violentes tota la fullaraca dels entorns, fent d’aquell bocí d’horta un camp brut i malgirbat.

    Martí Domínguez, Històries naturals (Barcelona: Pòrtic, 2018)
  • [15 d’agost de 1947]  Uns estrangers amics, que estiuegen a la Costa Brava, m’han demanat com s’havia fet això del referèndum [pro Franco, 06/07/1947] celebrat a Espanya no fa gaire. I jo els he dit: «Ha estat ben senzill. Són dos que juguen a les cartes. Però un d’ells les té totes a les mans, i, abans d’obrir la partida, agafa els asos, reis, cavalls i sotes i se’ls queda, i dona només a l’altre tota la fullaraca». I llavors diu: «Bé, ara juguem; vejam qui guanya».

    Gaziel, Meditacions en el desert (Barcelona: Edicions 62, 1984), pàg. 53

Tema de la setmana

Conjunts

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

senyorallafillada