Per què tremoles quan dius que m’estimes?
Per les trenta monedes?
Tremoles com qui viure?
O bé fremeixes pel costum del mal?

L’amor existeix, i és fort, i brilla,
i desafia el pes del cos,
el pes del vespre, el pes exagerat
dels anys que ens resten encara per viure.

L’amor existeix, però s’allunya
de la gent com nosaltres, amor meu.

Sebastià Alzamora, Mula morta (Barcelona: Proa, 2001)

Sóc el silenci entre dues notes
que s’habituen l’una a l’altra malament:
la de la mort vol fer-se dominant.

P’rò en l’interval obscur es concilien,
juntes fremint.
                            I queda bell el cant.

Rainer Maria Rilke, traducció de Joan Vinyoli a «Versions de Rilke», dins Obra poètica completa (Barcelona: Edicions 62/Diputació de Barcelona, 2001), pàg. 510