Definició
Pal amb dues o més puntes o branques (anomenades forcons o pollegons) en un extrem que serveix per a regirar, apilotar, etc., palla, fems, etc., agafar i carregar garbes, etc.
Les forques es fan tradicionalment amb fusta de lledoner.
N’hi ha de moltes menes: de dos pollegons (només amb dues branques o pues), pallera (més grossa, amb el mànec més llarg i cinc o sis pollegons també més llargs), de triança (per a ventar la palla barrejada amb el gra i el boll), fementera (per a regirar, escampar i apilotonar el fem), de mànec de fusta (amb pollegons de ferro; serveix per a carregar feixos de llenya), ventera o ventadora (per a ventar la palla)…
Etimologia
Del llatí furca, mateix significat. Els qui fan les forques són els forcaires. Enforcar és agafar alguna cosa amb la forca. Forquilla i forqueta en són diminutius.
Usos
Així mateix els forcaires, que es dediquen a fer forques de fusta per a les feines de pagès, tenen per patró sant Pau. Els veïns d’Alentorn, vora Artesa de Segre, estan especialitzats en aquest ofici i conreen arbres, les branques dels quals decanten de manera que formen un o dos entreforcs que, degudament treballats i polits, constitueixen forques de dos o tres pollegons.
Joan Amades, Costumari català (1952)Quan va tornar la tia Ció ens va renyar per no haver anat a ajudar els homes amb el bestiar, com si no s’hagués adonat fins a aquell moment que érem allà feia estona. Va agafar la Ploramiques i li va dir:
Emili Teixidor, Pa negre (Barcelona: Columna, 2003)
—I tu, vés a dalt a fer companyia a l’àvia.
En Quirze jove i jo vam baixar a l’estable però jo em vaig quedar assegut a mitja escala veient com el meu cosí agafava la forca i enforcava palla per estendre per terra i fenc per omplir les menjadores.
Tema de la setmana
Arran de l’entreforc de divendres vam rebre un missatge de Mercè Solís, de Barcelona, que ens demanava: si entreforc ve de forc i forc de forca, on és la forca? Doncs aquí la tenim, si més no la dels pagesos (un altre dia ja farem rodar l’altra forca, la de la quinta forca).
La secció etimològica ens diu que forquilla i forqueta són diminutius de forca. Podríem afegir-hi que en aquest cas el diminutiu -illa és castellà (El DCVB ho menciona a l’entrada forquilla: ETIM.: derivat dim. de forca amb el sufix diminutiu -illa pres del cast. horquilla).
En català tradicional hem de dir forqueta i no pas forquilla.
El 13 de juny del 2017 vaig visitar amb l’UTL de Perpinya el museu de la forca a Sauve.
També utilitzan el lledoner
I doncs fan forques
A Granollers tenim un carrer que es diu PUIG DE LES FORQUES, prop del cementiri….podeu imaginar què s’hi feia