Davant l’arribada de Hitler al poder la profecia era massa fàcil i la temptació de fer el profeta esdevenia irresistible. De moment tot era barrejat i confús, però a llarg termini tot era perfectament clar. Els viaranys podien ésser obscurs i tortuosos, més o menys obscurs, més o menys tortuosos, més o menys plens de sorpreses i de retops, però el desenllaç era inexorable, com a les tragèdies gregues. Ens havíem ficat en una foradada de la qual no sabíem ni podíem saber si seria més curta o més llarga. Però aquesta foradada només tenia una sortida i la seva sortida només tenia un nom: la guerra.

Seixanta anys d’anar pel món. Converses amb Josep Badia i Moret (Barcelona: Quaderns Crema, 2007 [1974]), pàg. 355