Definició
Porció compacta de neu que cau quan neva; volva.
La neu queia a flocs.
Etimologia
Del llatí floccus, ‘borrall de llana’, que és la seva accepció original. A banda de flocs de llana, també n’hi ha de plomes, cabells, etc.
Usos
—Miri —vaig dir.
Albert Sánchez Piñol, La pell freda (Barcelona: La Campana, 2002), pàg. 169
Nevava. Primer van ser uns grumolls minúsculs. En un minut van créixer fins a convertir-se en flocs rodons i grossos. Queien i es diluïen en contacte amb l’aigua. Nevava sobre el mar, i aquest fenomen tan vulgar, tan simple, em produïa un sentiment estrany. La neu imposava silencis, actuava com la batuta d’un director d’orquestra.Els flocs de neu li van semblar estrelles que queien, cansades de sostenir-se inútilment al cel, decebudes de pensar que la seva llum trigava segles a arribar a la nineta dels ulls de les persones estimades.
Jaume Cabré, Les veus del Pamano (Barcelona: Proa, 2005), pàg. 48
Tema de la setmana
Amb les rebaixes hem venut fins i tot l’originalitat, o sigui que haurem de tornar als tòpics i repassar alguns mots d’actualitat, relacionats (i no podia ser d’una altra manera) amb el fred. O la fred, com diuen al Rosselló, l’Empordà i altres verals.
Flocs, volves…paraules que usem quan parlem de neu. Però jo, de petit, només havia anomenat flocs els rínxols prims originats pel pas del ribot damunt d’una fusta. Jo havia anat a cal Fuster a buscar una galleda plena de flocs per encendre l’estufa de llenya.
Ací a Pego també som més de volves de neu que no de flocs, que són els dels cabells o, en el derivat flocada, de plantes o de: Allà hi ha una flocada de caüles. El xiquet encara no es torca soles i als calçons du una flocada.