Definició
Pastís fet de pasta de farina farcida de brossat o de formatge, amb diversos ingredients dolços i amb diferent forma, segons les comarques. És típic d’Eivissa, Formentera, Menorca, la Garrotxa, l’Empordà i el Maestrat, entre altres contrades.
El flaó és un dolç del temps dels trobadors i dels càtars, àmpliament documentat en els textos i receptaris medievals.
També: flaona
Etimologia
Del germànic fràncic flado, -ons, ‘coca’, que passà al francès antic flaon, d’on prové també el mot flam.
Usos
Ara, per primavera, per Sant Josep i per la Setmana Santa, que és quan les gallines ponen més ous, era l’única època en què els pagesos en tenien. Com que no es conserven massa bé, van trobar la solució gastronòmica dels pastissos de primavera, com ara els flaons. Com a record tardà, queden les cremes de Sant Josep i les mones de Pasqua.
Antoni Riera entrevistat per Àlex Milian, «Per als nobles, la bulímia era una exigència social» (El Temps, 14 de maig del 2002)Si fos panicer dels frares,
J.V. Foix, «Si jo fos marxant a Prades», dins Onze Nadals i un Cap d’Any (1960), pàg. 67
als afores de Riells,
couria fogasses cares
prou farcides de mels rares,
i pinyonats a garbells.
Vindria a fer ballmanetes,
i a omplir la post, de puntetes,
de flaons i de crespells.
Tema de la setmana
Dolços, pastes i pastissos… avui no podia faltar-hi en Foix!