Que els flaons són dolços ben antics ho demostra el passatge següent de Ramon Llull, del Llibre d’Evast e d’Aloma e de Blaquerna son fill (1283), conegut tradicionalment com Blanquerna:
Un dia s’esdevingué que Aloma donà a son fill, quan havia d’anar a l’escola, com a desdejuni, carn rostida, i li donà un flaó que mengés a l’escola si tenia gana […]. Quan Evast ho sabé, reprengué en gran manera Aloma i li digué que hom no ha de donar de menjar als infants al matí sinó pa tan solament, per tal que no s’acostumin a ser golosos ni llépols i perquè no perdin l’apetit de menjar a taula quan és hora de dinar.

Comentaris recents
xip
De fet, els anglesos de les nostres "xips" en diue...
xip
No crec que sigui un localisme específic de Sabad...
xip
"La vida en un xip"....
xip
Em fa molta gràcia el mot d'avui, xip, perquè al...
entotsolat -ada
El Diccionari català-valencià-balear, a...