Que els flaons són dolços ben antics ho demostra el passatge següent de Ramon Llull, del Llibre d’Evast e d’Aloma e de Blaquerna son fill (1283), conegut tradicionalment com Blanquerna:

Un dia s’esdevingué que Aloma donà a son fill, quan havia d’anar a l’escola, com a desdejuni, carn rostida, i li donà un flaó que mengés a l’escola si tenia gana […]. Quan Evast ho sabé, reprengué en gran manera Aloma i li digué que hom no ha de donar de menjar als infants al matí sinó pa tan solament, per tal que no s’acostumin a ser golosos ni llépols i perquè no perdin l’apetit de menjar a taula quan és hora de dinar.