Definició
Conjunt dels fills d’algú.
En Toni i la Núria tenen una bella fillada, els hem trobat tots a la vora del riu.
Etimologia
De fill (del llatí fīlius, mateix significat; més mots de la mateixa família són afillar, afiliat, fillol i filial) amb el sufix -ada (del llatí -ata, que significa, entre altres coses, ‘conjunt o gran quantitat de’: gentada, costellada, estelada).
Usos
Jo faig els versos per l’espòs,
Clementina Arderiu, «Cançó» (1917), dins Jo era en el cant. Obra poètica completa 1913-1972 (Barcelona: Edicions 62, 2013)
que me’ls acull com la fillada
que fos sortida del meu cos
i molt de mi hi hagués posada.Aurora Bertrana era filla d’una família tradicional de Girona i va créixer en un ambient profundament conservador. «Mentre el pare lluitava sense èxit per mantenir la fillada, la mare ens preparava a fer de senyoretes pobres amb dignitat […] a brodar, fer puntes de coixí, fer ganxet», explica a les seves Memòries. Que una dona es dediqués a la literatura era llavors inconcebible: «És més deshonrós per a una dona escriure que fer altres disbarats», deia Víctor Català a Joan Maragall en una carta arran de l’escàndol de Drames rurals (1902).
Marta Pasqual, «Aurora Bertrana, viure i escriure a contracorrent», postfaci a Tres presoners (Barcelona: Club Editor, 2017)
Tema de la setmana
Mots que designen conjunts