Clementina Arderiu
Jo faig els versos per virtut
d’aquell per mi més dolç que l’aire;
que amb ell mos versos he viscut
i me’ls coneix caire per caire.
Jo faig els versos per l’amat,
que me’ls entén i me’ls estima,
i en paga em dóna, enamorat,
un bes per cada nova rima.
Jo faig els versos per l’espòs,
que me’ls acull com la fillada
que fos sortida del meu cos
i molt de mi hi hagués posada.
Jo per al mestre ara els faria,
que quan tenia alguna por,
«Fes versos —diu—, amiga mia,
que cada dia els fas millor».
Abril 1917
L’alta llibertat (1916-1920), dins Jo era en el cant. Obra
poètica completa 1913-1972 (Barcelona: Edicions 62, 2013)
Comentaris recents
sol i vern
Ahir em vaig enganyar: en lloc de posar nitrogen (...
a empentes i rodolons
Aquí caic, aquí m'aixeco (o ací caic, allà m'a...
a empentes i rodolons
Aquesta frase sempre m'ha agradat molt. És compan...
comptat i debatut
Fet i fotut, per extensió a l'Em...
sol i vern
"L’allioli no és pas substància per a menjar-l...