Vaig decidir sentir-me viu a cada instant. Vaig decidir viure fins al final tot allò que la vida m’oferís i intentar estar en el lloc adequat a cada moment, perquè com deia el poeta i escriptor de contes infantils Hans Christian Andersen, «Aprofita la vida, tens tota l’eternitat per estar mort». Així vaig fer-ho, i a partir d’aquell moment vaig ficar-me entre cella i cella aprofitar totes les hores del dia, conscient que mai més no tornaran ni les podré tornar a recuperar, perquè irremeiablement a les dotze de la nit hauran desaparegut igual que el vestit i la carrossa de la Ventafocs.

Ramon Gener, Si Beethoven pogués escoltar-me (Barcelona: Ara Llibres, 2014), pàg. 136

Arribats a la meva entrada, jo suposava que davant la perspectiva d’un tercer pis sense ascensor, don Ramón [Menéndez Pidal] procuraria pujar pausadament; però ca!, es posà a pujar a pas normal, sense deixar de parlar; no es returà a cap replà, i quan arribà al meu pis, no volgué seure, sinó mirar les calaixeres del Diccionari i fer-me preguntes, sempre a peu dret, sobre una qüestió de fonètica històrica que per aquell temps duia entre cella i cella. I després se’n tornà tranquil·lament, caminant a bon pas. I tenia noranta anys!

Francesc de B. Moll, Els altres quaranta anys (1935-1974) (Palma: Moll, 1975), pàg. 178