La nostra opinió pública, gràcies als estímuls populistes que rep, està convençuda que una part del sistema de llibertats no funciona, que cal repensar-lo i posar-lo sota control. I a mi aquest discurs em fa més por que una pedregada.

Xavier Roig, La dictadura de la incompetència (Barcelona: La Campana, 2008), pàg. 182

En un cas d’aquests, les respostes bones se m’ocorren després, quan el periodista se n’ha anat i he quedat sol a casa, amb cara de ruc, pensant tot el que li hauria pogut dir i que no se m’ha acudit… N’hi ha d’altres que em fan més por que una pedregada: el periodista vol demostrar que és molt més llest i brillant que tu, i intenta posar-te en un compromís burxant-te amb qüestions que tenen més a veure amb la teva intimitat que no pas amb l’ofici, això si no et prepara un parany perquè malparlis dels companys o d’algú relacionat amb la professió.

Joaquim Carbó, Setanta anys, un centenar de títols, un milió d’exemplars (Barcelona: Barcanova, 2002)