—Jo sóc jutge de pau, a més de metge, i tinc el dret de saber què passa al poble…
    —Ja ho sé…
    —Doncs si ho saps, digue’m què s’ha fet de la Raurella.
    —Fa llit.
    —Ara comença a sortir alguna cosa!
    —Però no li passa res, no n’hi ha per tant!
    —Ni per tant ni per tan poc! Què li fa mal?
    —Migranya, diu. En fi, coses de dones…
    —Tota una setmana?
    —És molt especial, la Raurella. La coneix poc, vostè.

Emili Teixidor, Sic transit Glòria Swanson (Barcelona: Edicions 62), pàg. 62

Quan era petit, m’agradava molt el Tour de França. Tant que va anar de poc que no m’hi morís. Com sempre, havia volgut acompanyar el padrí a Canet per aplaudir-hi els ciclistes i vaig agafar una insolació. Vaig fer llit durant un parell de dies.

Joan-Daniel Bezsonoff, Una educació francesa (Barcelona: L’Avenç, 2009), pàg. 145