Ressegueixo la llista de cançons i assenyalo la penúltima.
   La meva preferida era My Generation. Creia que era el súmmum de la incorrecció contra els grans que ens impedien fer la nostra i era prou ingenu per pensar que hi havia alguna possibilitat de derrotar-los. Però ja ho veus: res de res. Amb el temps, l’únic que s’aconsegueix és canviar de bàndol.

Eduard Márquez, L’últim dia abans de demà (Barcelona: Empúries, 2011), pàg. 94

En tot el temps que feia que era aquí, ni una sola persona li havia parlat amb sinceritat, amb senzillesa, de bones; fins la mare, la velleta, es veia canviada, canviada del tot! ¿Per què, vejam, amb el Sissoi no parava de xerrar i riure mentre que amb ell, amb el fill, es posava tota seriosa i callava i es cohibia, si a més no li esqueia gens? L’única persona que sempre feia la seva davant d’ell i deia el que li venia de gust era el vell Sissoi, que s’havia passat la vida entre bisbes i n’havia vist morir onze. Per això costava tan poc d’avenir-s’hi, encara que fos un home difícil i busca-raons.

Anton Txékhov, «El bisbe» (1902), dins 24 contes (Barcelona: Club Editor, 2021), traducció d’Arnau Barios