fart m

Definició

(fig.)  Excés de qualsevol cosa.

Ens vam fer un fart de riure, aquella nit, amb en Manel.

Tot l’estiu m’he fet uns farts d’estudiar per poder passar el curs.

Etimologia

Del llatí fartus, participi de farcire, ‘farcir’. Més mots de la mateixa família són farsa, farciment, infart i farsant.

Usos

  • Què hem de demanar als novel·listes? Que no es continguen, que no facen dels seus relats un gènere anèmic en què es conte amb poques veus i sense alé. No hi ha fart de paraules.

    Justo Serna, «Retrat del lector adolescent» (El País [Quadern—València], 25 d’abril del 2002)

Tema de la setmana

Llegir i escriure

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

lleixatolit -ida